Vaig resistir-me durant anys a començar un blog. Sempre m’ha costat molt escriure coses curtes. Per això he publicat poc als diaris. Després de quasi mig segle dedicant-me a l’Antropologia social, que és la meva professió, els posts m’oferien una possibilitat nova que ara, quan estic al meu 75è any de vida vull projectar en un entorn comunicatiu nou.
Aquest entorn és inevitablement personal que vol trencar amb les rigideses de la comunicació acadèmica però sense renunciar-hi del tot. Es un espai que no m’obliga a una estructura narrativa com la acadèmica, i que em permet un grau de llibertat personal.
Això dels blog és curiós. El gran Jean Baptiste Esquirol (1772-1840) parlava, en un informe a un ministre el 1818 de si només havia escrit per a ell mateix . La meva dèria és que aquest espai sigui un espai miscel·lani entre la escriptura i el que es sonor o visual. però em semblaria un parany ocultar al potencial lector els meus biaixos professionals. Els del meu ofici som per naturalesa uns tafaners. En els tractats acadèmics ho anomenen «etnografia assilvestrada», però si per alguna cosa valen trenta anys d’experiència és la oferir-vos una mirada lliure sobre el món de la qual han nascut i neixen les coses que m’interessen.
Vaig resistir-me durant anys a començar un blog. Sempre m’ha costat molt escriure coses curtes. Per això he publicat poc als diaris. Després de quasi mig segle dedicant-me a l’Antropologia social, que és la meva professió, els posts m’oferien una possibilitat nova que ara, quan estic al meu 75è any de vida vull projectar en un entorn comunicatiu nou.
Aquest entorn és inevitablement personal que vol trencar amb les rigideses de la comunicació acadèmica però sense renunciar-hi del tot. Es un espai que no m’obliga a una estructura narrativa com la acadèmica, i que em permet un grau de llibertat personal.
Això dels blog és curiós. El gran Jean Baptiste Esquirol (1772-1840) parlava, en un informe a un ministre el 1818 de si només havia escrit per a ell mateix . La meva dèria és que aquest espai sigui un espai miscel·lani entre la escriptura i el que es sonor o visual. però em semblaria un parany ocultar al potencial lector els meus biaixos professionals. Els del meu ofici som per naturalesa uns tafaners. En els tractats acadèmics ho anomenen «etnografia assilvestrada», però si per alguna cosa valen trenta anys d’experiència és la oferir-vos una mirada lliure sobre el món de la qual han nascut i neixen les coses que m’interessen.
